A tres quarts ens trobem..

Sabràs molt aviat que ens ha passat aquesta misteriosa i llarga nit... Els meus companys s’han despertat per culpa dels sorolls.. també sens ha aparegut el noi.. era una s’ombra negre, semblava trist.. la seva veu sona dolça, suau.. ha dit una sola frase, després ha desaparegut a la foscor: a tres quarts, ens trobem..

La Jumi de la por ha abandonat la rectoria, ha agafat el cotxe, la engegat.. ha passat alguna cosa molt estranya el cotxe de cop s’ha difuminat.. des de llavors no sabem res mes d’ella. En Jeroni espantat també ha marxat. A ell no l’han agafat, quan ha arribat a casa, ens ha trucat, hi ha dit que estava be però que no volia forma part d’aquesta estranya historia. Em decidit anar a investigar a fora. A part d’unes ombres bastant rares no veiem res mes. De cop la Irina ha començat ha aixecar-se del terra, hi ha dit: a tres quarts, ens trobem.. al acabar la frase ha caigut al terra. S’ha aixecat i no recordava que havia passat. L’Alba que com sempre porta un rellotge ha sobre a mirat l’hora, son les 2:43 d’aquí dos minuts tenim que ser a la rectoria...

Al bell mig de la por

El noi del l’ull blanc, es un personatge misteriós que s’ha instal·lat a la rectoria de Vilanna. Un amic meu em va dir que diu la llegenda que te un ull blanc, perquè va tindre un fort accident.. Sempre he tingut curiositat per saber quin va ser l’accident però mai ningú, m’ha resolt la intriga..

La nit es clara hi ha una immensa lluna plena i el so dels homes llops ens arriba a les orelles. Sabia per un article que vaig llegir a una revista molt famosa de estats units que els homes llops eren uns essers misteriosos, que apareixien a les nits de lluna plena, avui ho es mai hagués pensat que hi serien tan a prop. Aquest pensamen m'ha fet venir nervis però a l'hora tinc ganes de averigua que esta pesan..

En un primer moment el so m’ha fet irritant.. però alhora em feia sentir intriga.. No sé si despertar als companys, no sé si sortir sola, no sé si haig de abandó la idea de anar fora, Si us plau, ajudeu-me!! Estic en perill??

DES DE BESCANO

Fa pocs dies, era a Tailàndia amb una família fantàstica, treballant en el camp i fen un curs de cuina,  enamora de un noi.  Avui sóc a Bescanó, a casa, amb la família, amb la companyia dels meus amics i amb un poble petit, que ara em sembla gegant:

descobreixo de nou, el riu, la platgeta vora el Ter, el cel blau, els nens surtin de l’escola..

Quina llum! Ja ve la primavera: ens il·lumina de nou el paisatge adormit de l'hivern i ens deixa veure, les flors i les papallones que volen de tots colors. Com ja es primavera aquest mati, he anat a fer la primera sessió de primavera, ha sigut fantàstica! Me vestits amb un vestit de color blanc, i amb una cinta al cabell de flors. M’ha encantat ja tinc ganes de fer la pròxima!

Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobarem, a La Torre, amb els companys. Tenim moltes coses per explicar-nos. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilanna.

Un cop instal·lats, ja començarem l'aventura del bloc sobre les nostres històries amb els essers misteriós de Vilanna. Però no ens precipitem, primer haurem d'organitzar-nos: demanar permís per escrit a l'Ajuntament, provisions, sacs de dormir... TINC TANTES GANES!! I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre. us aniré informant. Fins la pròxima!

Torno a casa

Seguidors, torno a casa, després de uns quants mesos visquin aquí, trobo a faltar als vells amics, a la meva família.. això es una de les raons perquè vull tornar, una altre es perquè no em sento be aquí, passegen per els llocs on ho feia amb en Ryan, menja el que menjàvem amb en Ryan, no l’oblido, no ho faré mai. Però tinc que tira endavant, tinc que torna a sentir-me viva,  tinc que torna a somriure hi aquí no ho aconseguiré, trobaré a faltar moltes coses de Tailàndia potser algun dia, tornaré quan la Sykania sigui ja gran i tingui una família.

A Catalunya m’espera una gran amiga, fa temps que no parlem per problemes personals que vam tenir, però ella mai va deixar de ser la meva millor amiga, ella sempre ha estat al meu canto, i ara mes que mai la necessito, també m’espera un gran treball que m’ha aconseguit ella com a model, les dos, es una gran oportunitat, sempre ho em volgut ser, m’espera la meva família, i per últim m’esperen unes ganes de viure, unes ganes de somia i de surti d’aquest pou.. Tinc pensat fer una historia sobre homes llops, vampirs..etc. La faré amb uns vells amics, l’Alba Planas, Alba Jumilla, Jeroni, Guillem, Marc, Irina, David, Xavier, així em divertiré una mica.

Sha acabat..

Sento no haver escrit abans, estava en estat en xoc, no os o creureu.. es sobre en Ryan.. ha tingut un accident mortal, no tinc ganes de explicar vos com va passar, però m’esforçaré.. va passar fa dos setmanes, estàvem a la platja celebrant el seu aniversari, em va regalar un preciós anell, i se’n va anar a nadar una estona.. De cop va venir una onada, vaig anar directament a buscar-lo, no el trobava l’onada se’l havia emportat havia desaparegut.. no hi era.

Encara no ho he superat, això fa em fa mal, fa dies que  no treballo que  no ric, que no soc jo. No se com explicar-ho no em sento jo mateixa. No ser si tornaré a somriure, a ser jo, no ser si podré sortir d’aquest pou. No ser si em tornaré a enamorar.

EP: UN MOMENT!

No us ho creureu! Me’n vaig de viatja a la illa de Ko Phi Phi!!  Us explicaré tot des de el principi: Ahir vaig quedar amb en Ryan, estava molt nerviosa perquè em va dir que tenia que parlar amb mi... Em posava una miqueta nerviosa, perquè no tenia ni idea de que em volia dir, i si em deia que li agradava un altre? I si em deia que li havia sortit un treball lluny de mi? Li vaig demanar a la Stephanie que vingués, així em sentia una mica mes protegida. Quan vam arribar hi havia un altre noi, estava assegut al costat d’en Ryan. Es deia Gabriel, ell i la Stephanie van connectar molt ràpid. Va arribar el moment que en Ryan em digues perquè m’havia citat, la noticia era la següent: Resulta que a en Ryan li han donat 4 matricules per un curs de monitor, ens ha convidat a  mi, a en Gabriel i a la Stephanie! Dema agafem el vol! Ens estarem 3 dies i dos nits.  Tinc que preparar la maleta, això es el que posaré:    

·         Un biquini

·         Una crema pel sol

·         Tres shorts

·         Tres crop tops

·         Tres over size

·         Un vestit  (per la festa de inauguració)

·         Colònia, xampú, maquillatge...

·         Un o dos llibres

·         Una càmera

Ens instalarem a uns bungalows de Phi Phi casita. També anirem a visitar la platja de Banbbo islan, es una platja deshabitada. Estic desitjant anar, espero passar un moment a soles amb en Ryan..  Ja us explicaré al viatja a la pròxima entrada!

Entrada 6: Tornem a la rutin

Hola seguidors!

Avui ha estat un dia molt divertit, normal, molt ocupat. Avui era el dia que començàvem de nou la feina, després de nadal. Per el de mati l’ Anomg ens ha donat una noticia, com ara nomes som la Stephanie i jo, i els costa menys mantenir-nos, ens han apuntat a un curs de cuina!

Avui era el primer dia, així que per el de mati, hem anat a l’hort a sembrar unes quantes mongetes, quan em acabat, em anat a passejar amb en Jumpi i en Koh Mar. Després a les 2:00 en Khlan ens ha demanat que anéssim a comprar a la ciutat, em comprat un quilo de llom, i dos quilos de bistec de vedella. Quan em arribat em anat a recollir unes quantes patates a l’hort. Avui cuinàvem nosaltres!

Quan em acabat de fer el dinar, em posat la taula, per dinar em fet un plat típic del mediterrani, unes patates fregides amb llom i bistec. Em cridat a la família, i ens em assegut a menjar. De postra em preparat una coca de xocolata amb ametlles sobre. A la família els ha agradat molt i ens ha demanat que un altre dia tornéssim a preparar el dinar.

A les 4:00 començaven les classes de cuina, estaven en uns carrers mes avall. Per sort vam arribar a temps. Allà ens ho vam passar molt be, per sort la professora parlava català,  perquè havia viscut tres anys a Barcelona. Com era la primera classe, ens van ensenyar a fer el plat que es diu Panang Gai, que es una pasta de curry vermell fregit amb pollastre i després rugits amb una crema de coco, creada per un curry vermell carnós i especialitzat. El plat es serveix en fulles i després finalment picades amb lima kaffit per sobre. A mi aquest plat m’ha semblat deliciós.

Per acabar el dia hem mirat una pel·lícula per la nit, que era Spring Breaker. Avui ha estat un dia fantàstic!