Hola, seguidors i seguidores, com us ha anat aquesta
setmana? A mi prou be, us en recordeu d’aquell monitor de l’hotel? Dons l’he
tornat a veure a Bangkok!! Us ho explicaré...
Era un dia que anava passejant amb la
Tània i la Sykania i vam decidir anar a un restaurant que hi havia a prop d’on
érem. Vam entrar i ens vam asseure a una
taula on hi havien tres cartes. Vam demanar un arròs al curri i de segon
pollastre picant. Mentre anàvem parlant del dia que feia, van arribar els
plats. Quan vam acabar vam demanar els postres la Sykania va demanar un gelat i
la Tània va demanar una crema de mango caramel·litzat , jo no vaig demanar res.
Vam continuar parlant fins que van arribar els postres. Van porta la crema de
la Tània, el gelat de la Sykania i també Creps de plàtan. Li vaig dir a la
cambrera que s’havia equivocat, perquè nosaltres no havíem demanat allò. Ella
em va dir que ho havia demanat un noi de la taula del canto. Em vaig girar i el
vaig veure.. era ell.
Em va saludar amb un hola, fen un saludo amb la ma. Jo
li vaig tornar. Vaig anar a donar-li les gracies per el postra, ell em va
demanar que me seies amb ell fins que acabes. Vaig acceptar i em vaig asseuré a
la cadira de davant seu. Vam estar tota l’estona que quedava parlant. Quan ja
era molt tard vam sortir d’aquell local i em va preguntar si volia quedar el
dissabte a la nit per anar a un restaurant. La meva resposta va ser
que si.
