Torno a casa

Seguidors, torno a casa, després de uns quants mesos visquin aquí, trobo a faltar als vells amics, a la meva família.. això es una de les raons perquè vull tornar, una altre es perquè no em sento be aquí, passegen per els llocs on ho feia amb en Ryan, menja el que menjàvem amb en Ryan, no l’oblido, no ho faré mai. Però tinc que tira endavant, tinc que torna a sentir-me viva,  tinc que torna a somriure hi aquí no ho aconseguiré, trobaré a faltar moltes coses de Tailàndia potser algun dia, tornaré quan la Sykania sigui ja gran i tingui una família.

A Catalunya m’espera una gran amiga, fa temps que no parlem per problemes personals que vam tenir, però ella mai va deixar de ser la meva millor amiga, ella sempre ha estat al meu canto, i ara mes que mai la necessito, també m’espera un gran treball que m’ha aconseguit ella com a model, les dos, es una gran oportunitat, sempre ho em volgut ser, m’espera la meva família, i per últim m’esperen unes ganes de viure, unes ganes de somia i de surti d’aquest pou.. Tinc pensat fer una historia sobre homes llops, vampirs..etc. La faré amb uns vells amics, l’Alba Planas, Alba Jumilla, Jeroni, Guillem, Marc, Irina, David, Xavier, així em divertiré una mica.

Sha acabat..

Sento no haver escrit abans, estava en estat en xoc, no os o creureu.. es sobre en Ryan.. ha tingut un accident mortal, no tinc ganes de explicar vos com va passar, però m’esforçaré.. va passar fa dos setmanes, estàvem a la platja celebrant el seu aniversari, em va regalar un preciós anell, i se’n va anar a nadar una estona.. De cop va venir una onada, vaig anar directament a buscar-lo, no el trobava l’onada se’l havia emportat havia desaparegut.. no hi era.

Encara no ho he superat, això fa em fa mal, fa dies que  no treballo que  no ric, que no soc jo. No se com explicar-ho no em sento jo mateixa. No ser si tornaré a somriure, a ser jo, no ser si podré sortir d’aquest pou. No ser si em tornaré a enamorar.