A tres quarts ens trobem..

Sabràs molt aviat que ens ha passat aquesta misteriosa i llarga nit... Els meus companys s’han despertat per culpa dels sorolls.. també sens ha aparegut el noi.. era una s’ombra negre, semblava trist.. la seva veu sona dolça, suau.. ha dit una sola frase, després ha desaparegut a la foscor: a tres quarts, ens trobem..

La Jumi de la por ha abandonat la rectoria, ha agafat el cotxe, la engegat.. ha passat alguna cosa molt estranya el cotxe de cop s’ha difuminat.. des de llavors no sabem res mes d’ella. En Jeroni espantat també ha marxat. A ell no l’han agafat, quan ha arribat a casa, ens ha trucat, hi ha dit que estava be però que no volia forma part d’aquesta estranya historia. Em decidit anar a investigar a fora. A part d’unes ombres bastant rares no veiem res mes. De cop la Irina ha començat ha aixecar-se del terra, hi ha dit: a tres quarts, ens trobem.. al acabar la frase ha caigut al terra. S’ha aixecat i no recordava que havia passat. L’Alba que com sempre porta un rellotge ha sobre a mirat l’hora, son les 2:43 d’aquí dos minuts tenim que ser a la rectoria...

Al bell mig de la por

El noi del l’ull blanc, es un personatge misteriós que s’ha instal·lat a la rectoria de Vilanna. Un amic meu em va dir que diu la llegenda que te un ull blanc, perquè va tindre un fort accident.. Sempre he tingut curiositat per saber quin va ser l’accident però mai ningú, m’ha resolt la intriga..

La nit es clara hi ha una immensa lluna plena i el so dels homes llops ens arriba a les orelles. Sabia per un article que vaig llegir a una revista molt famosa de estats units que els homes llops eren uns essers misteriosos, que apareixien a les nits de lluna plena, avui ho es mai hagués pensat que hi serien tan a prop. Aquest pensamen m'ha fet venir nervis però a l'hora tinc ganes de averigua que esta pesan..

En un primer moment el so m’ha fet irritant.. però alhora em feia sentir intriga.. No sé si despertar als companys, no sé si sortir sola, no sé si haig de abandó la idea de anar fora, Si us plau, ajudeu-me!! Estic en perill??

DES DE BESCANO

Fa pocs dies, era a Tailàndia amb una família fantàstica, treballant en el camp i fen un curs de cuina,  enamora de un noi.  Avui sóc a Bescanó, a casa, amb la família, amb la companyia dels meus amics i amb un poble petit, que ara em sembla gegant:

descobreixo de nou, el riu, la platgeta vora el Ter, el cel blau, els nens surtin de l’escola..

Quina llum! Ja ve la primavera: ens il·lumina de nou el paisatge adormit de l'hivern i ens deixa veure, les flors i les papallones que volen de tots colors. Com ja es primavera aquest mati, he anat a fer la primera sessió de primavera, ha sigut fantàstica! Me vestits amb un vestit de color blanc, i amb una cinta al cabell de flors. M’ha encantat ja tinc ganes de fer la pròxima!

Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobarem, a La Torre, amb els companys. Tenim moltes coses per explicar-nos. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilanna.

Un cop instal·lats, ja començarem l'aventura del bloc sobre les nostres històries amb els essers misteriós de Vilanna. Però no ens precipitem, primer haurem d'organitzar-nos: demanar permís per escrit a l'Ajuntament, provisions, sacs de dormir... TINC TANTES GANES!! I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre. us aniré informant. Fins la pròxima!